EL NADAL JA ES AQUI !!!!!!!!!!!!!!

Ja ha arribat i el tió m'ha portat molts juguetssss, veieu com estic jugant amb aquest helicopter !!!! Estic molt contentaaaa!!! i encara falten els reis macs de l'orient, uiiii que fare amb tantes coses .... Ja tindre prou temps per jugar amb tots???

Les dues primeres fotos son del sopar de Nit Bona. Vaig possar-me el mateix vestit que vaig arribar de la Xina, jo ja sabia que me'l tornaria a possar alguna vegada mes. I les dues següents son les del dia de Nadal, oi que estava guapa amb aquest vestit?


Aquest es el primer Nadal a casa de la Laia, es un Nadal molt especial, estem molt contents i molt feliços. Cada dia que passem junts es fantastic, cada dia es millor, pero no podem deixar de pensar amb aquells nens i nenes que no tenen a ningu, que no tenen pares, que no tenen germans, que nomes es tenen a ells, que aquest Nadal l'han passat com un dia mes. Que no l'han celebrat amb familia. Per aixo el nostre desitg per aquest any que començara d'aqui uns dies es que, el proper any trobin una familia que els estimi molt i molt.

Un petó molt gran per a tothom.

El nostre primer Nadal junts esta a punt d'arribar!

Hola a tots,
com cambia la vida en un any!
Fa justament un any estavem esperant que ens diguessin si el nostre expedient havia arribat per fi a Xina, i si va arribar el dia 29 de desembre del 2004, just a final d'any. Estavem tant nerviosos!
I ara ..., ara ja tenim a la Laia amb nosaltres.
Es el nostre primer Nadal junts, i tots tenim moltes ganes de que sigui fantastic, i de ben segur que ho sera.

Us volem desitjar a tots els millors desitjos per aquestes festes i que passeu un molt Bon Nadal i una Bon Any Nou 2006.
Que sigueu molt feliços!!!!

圣诞快乐 - Bon Nadal

Ja fa tres mesos que estem junts!!!

Bona nit a tots,

dema dia 11 de desembre fara 3 mesos que estem junts, encara que per nosaltres sembla com si portessin tota la vida junts.
Ella esta perfecte, cada dia millor, que podem dir!
Ja camina sola, i ara si que es un perill, perque no para, va amunt i avall sense para ni un sol moment i lo mes divertit es que l'hi agrada molt.
Entem moltes paraules, i comença a relacionar converses, sobretot s'enfada molt quan l'hi diem: "Laia, aixo no!" Ufff, si la veiessiu es possa feta una fiera, pero bé, es lo normal, no?

Bé, d'aqui poc passarem el nostre primer Nadal junts i la veritat es que n'hi ha moltes ganes. Ella encara no enten que es el que passa, pero la veritat es que curiositat no l'hi falta.

Dintre de poc os col.locare unes fotos d'ella felicitan-vos el Nadal, ja veureu que guapa esta.

Bé, de moment res més, fins molt aviat.

Hola de nou a tots!!!

Que tal? Com esteu? Espero que tots estigueu molt bé.

El passat diumenge fa fer 18 mesos i aviat en fara aviat 2 mesos que estem a casa amb ella, i com veieu, quasibé no tinc temps per escriure en el blog, la Laia no em deixa molt de temps, vol que estigui amb ella en tot moment i sobretot que la faci caminar, com que encara no vol caminar sola, la hem de acompanyar a tots els llocs.

La veritat es que es un sol de nena, pero hi ha vegades de bufffffff, i aquestes vegades cada cop s'estan fent més freqüents, crec que ja ens estem acostumant els uns als altres i ja ens anem coneixen més.

Els ultims dies esta una mica diferent, ha tret molt genit i es molt tossuda, ja us dic que quan vol una cosa la vol, ja i clar com l'hi fas entendre a una nena de any i mig i que encara no enten l'idioma que hi ha coses que les pot fer i altres que no. Per exemple, el tema de menjar, ara no vol menjar del seu si no que vol el nostre i clar no pot ser, doncs li dones el seu i et gira la cara, doncs res, avui a dinat a les 5 de la tarda, clar ja tenia gana, i a les 2 de la tarda que l'hi tocava el seu m'ha dit que no el volia, doncs res ja dinaras quan tinguis gana. Res ara ja ha dinat i molt més tranquila. Buffff, pero quina tarda que hem tingut.

Ja us dic que hi ha moments que te la menjaries de lo dolça que es, dels petonets i abraçades que fa, per d'altres que uffffffffff

L'altre tema que ara porta una mica malament es el dormi, al principi dormia a la primera ara m'haig de quedar amb ella fins que es dorm i començar a tenir els "terrores nocturnos" que diuen, pobreta fa una pena quan vol dormir i no pot, per que té por, i clar, aquesta nit ha sigut moguda, tota la nit dormint al seu costat amb la má agafada a la meva, i tot i aixi es despertava plorant ...

Bé, res que només us volia explicar que estem bé, que anem passant els primers dies alguns de maravella i altres de no tant maravella, pero tot i aixi molt especials. Que la Laia esta feta un bon bitxo i que com sempre encara continua investigan tot lo que se l'hi posa per davant.

Petons a tots i aveure si poso fotos més sovint.

Direcció Yangdong W.S.I.

Ja se que no a tothom l'hi interessara, peró he trobat la nova direcció
de l'orfanat on estava la Laia en aquesta página web:

http://www.blessedkids.com/BKSite/orphAddr/guangdong_yangDong.htm

Avui fa 17 mesos!

Hola a tots,

no se si encara seguireu aquesta página o no, pero nosaltres igualment col.locarem fotos perque veieu com esta ara la Laia Binni, i com podreu veure esta perfecte!!!!!

Avui justament fa 17 mesos, el seu primer "cumplemeses" a casa!!

Doncs bé, la primera setmana va se una mica complicada per a tots, pero la varem superar perfectament, la segona la cosa ja va anar millor, la Laia vol imposar en tot moment lo que vol, sense que puguem fer una altre cosa, te uns coll... que són massa, peró ja ens agrada que sigui aixi, jejeje. S'ha fet amb tothom, l'hi agrada anar amb la gent, l'hi agrada jugar, caminar (encara agafada) i sobretot l'hi agrada menjarrrr, s'esta possant com una boleta.


I res aquesta setmana millor que millor, ja fa "muas", crida a la seva manera al Zac, riu molt i començar a ser una mica mes independent, es a dir, que ja juga sola i aixo es molt important, encomptes de estar amb ella 24 hores dia, i podem estar 20, jejeje.

Bé, no puc explicar gran cosa més, haig de donar-li el sopar, ja es una mica tard. Les obligacions son les obligacions, ara estic escrivint aixó i també vol escriureeeee, no em deixa en cap moment.

Bé, molts petons a tots i gràcies per seguir aqui.

Fins aviat, no se quan tornarem a escriure ...

Ja estem a casa !!!!!!!!!!!!!

Hola a tots,

se que feia dies que no escribia res de res a la pagina, pero el dijous abans de marxar varem tenir un petit percance ... Vaig trencar la pantalla del PC portatil i no es veia res de res i clar, no podia dir-vos res.
Pero bé, avui ja som dilluns, dia 26, la Laia ja porta desperta desde les 6, ja esta dutxada i vestida, uuuf, amb lo que m'agradava dormi, i ara res de res, jejejeeje
De moment a casa s'hi troba molt bé i amb el Zac, esta perfecteeee.

Doncs varem arribar el dissabte a les 1800 al aeroport de BCN. El viatge molt cansat per nosaltres, pero la Laia es va portar de maravella. Quan vam arribar hi havia un pilo de gent que ens esperava, UFFFFF, només sortir ja vaig començar a plorar .... Moltes gràcies a tots els que vareu venir a esperar-nos, la veritat i de tot cor, que ens va fer molt i molt il.lusió. Amb aquelles pancartes tant grosses que vareu fer, la veritat que va esta molt currat, jejejejeje.
La Laia quan va veure tanta gent va plorar una miqueta del susto, pero tb estava cansadeta del viatge, es molt normal. Quan tinguem fotos de l'arribada ja us les possare a la web.

Al vespre i despres d'un sopar com cal a casa de la meva cunyada, varem arribar a casa, i com que estava tant dormideta no es va donar compte que arribavem. Va tenir una nit molt mogudeta, es va despertar molt i a les 6 del mati va dir que ja no volia dormi més i que volia juergaaa, i res tots desperts, jjejejjeje
Ahir que va ser el primer dia a casa, va anar molt bé, varem fer un dinar per cel.lebrar que tot havia anat bé i perque la Laia Binni ja esta a casa!!
El tema del Jetlag encara ho porta una mica malament, pero es normal, en poques setmanes tot sol.lucionat.

Bé, ara començar una nova etapa, i estem molt contents que tot hagi anat tant bé.

Finalment, agrair a TOTHOM que ens ha seguit desde aquesta pagina, a TOTHOM que ens ha enviat missatges de correu i movil, a TOTHOM que ens va donar la benbinguda el dissabte, bé grácies a TOTS.

Laia, Miquel i Montse, que ja estem a casa.....

El bany i el Potito

Esta guapissimaaaaaaa

El palacio de verano

Primer de tot us volem donar les gràcies a tots els que cada dia mireu aques
ta página, a tots els que ens envieu missatges de movil i correu, la veritat es que els agraim molt i molt.
Ja queden pocs dies per tornar a casa.
Dema ja som dijous i el divendres es per recollir papers i fer maletes, ufff, sembla mentira que ja s'estigui acabant ....

Doncs bé, avui hem anat al Palacio de Verano.
Es el Palau on anaven els emperadors Xinesos a descançar.
Ja m'hagues agradat ser-hi en els seus temps, per que la veritat es que es un lloc fantastic. Esta a uns 45 minuts de Pekin i quan arribes alla, sembla que estiguis molt i molt lluny de la civilització, si no fos per la quantitat de turisme que hi ha, et pots imaginar que estas en un altre mon. Aquest Palau, consta de molts palauets mes petits, o salons.
Te uns 3.000 km quadrats i un llag que ocupa 2 terços. Hem tingut un dia maravellos i la veritat que es tot es veia d'uns colors mes bonics. Hem anat en un barco que et fa una volta pel llag fins que et porta a una petita illa que hi ha al mig del llag. Aquest palau el varen construir fa uns 800 anys i la veritat es que cada raco de ell te moltes histories, d'amors, de guerres, de presoners, de concuvines, etc Ens hi haguessim quedat tot el dia, es un lloc fantastic.
Us adjuntem unes fotos per que us en pogueu fer una idea.

A tres dies perque la Laia Binni sigui Espanyola !!!!

Abans d'anar a visitar els Hutongs, aquest mati hem hagut d'anar al Consulat Espanyol a entregar tots els papers necesaris per poder fer el visat d'entrada a les nenes a Espanya i per poder inscriur-les en el Registre Civil.
Bé, tots els papers necesaris per poder ser Espanyolessssss!!!!
Estaben nerviosos, per si podia faltar algun paper, pero res, tot a anat perfecte. Almenys em pogut parlar amb castella i catala amb unes persones de Xina, cosa extranya.

Doncs aqui teniu la foto de quan hem sortit d'entregar els papers, estavem molt contents, perque tot en mica en mica ja s'esta acabant. Ara només faltar anar a buscar el passaport de les nenes el divendres al mati i el dissabte cap a casa ...
Doncs bé, per celebrar que les nenes casibé ja eren espanyoles hem anat a celebrar-ho a un Restaurant ... Espanyol!!!! Jejejeje, quines croquetesssssssss més bonessssss, quines gambes al ajillo, quin pollastre amb pomaaaa, casibé semblaba que estiguessim a casa, si no fos per la camarera ho haguessim pensat, JEJEJEJE.
Ara que en un principi pensavem que no dinariem perque quan hi hem arribat eren les 3 de la tarde i ja estava tancat ja que la cuina tanca a les 2.30, i res, que han obert nomes per nosaltres.
Hem menjat molt i molt bé i amb quantitat per 20 euros la persona. Realment super economicccc.

Doncs de moment res més, dema més coses, anirem al Palacio de Verano. Ja us ensanyarem les fotos.

Petons a tothommmmmmmm.

Laia, Miquel i Montse

Els Hutongs de Beijing

Aquest mati hem visitat els Hutongs, són uns carrers molt estrets, es a dir, com carrerons o callejuelas. Alguns son tant estrets que no hi passa ni un cotxe a vegades. N'hi ha per totes les ciutats de xina pero els més famosos són els de Pekin. Són carrers que es van començar a crear en l'any 1200 i ara mateix a Pekin en queden molt pocs, per aixo del Beijing 2008 els tiren a terra per poder construir millors pisos. Potser ara mateix nomes en queden uns 4 o 5 d aquests barris.
Quan vas a visitar-los has de pagar 130 yuans i et porten amb una bicicleta carro, mireu la nostra ultima foto i et porten per aquests carrers tipics i veus com vivien i com viuen, per que hi ha gent que encara i viu.

Normalment la gent que hi viu es pobre. Són grups de cases molt antigues de color gris d'una sola planta i que tenen patis interiors. No tenen lavabo, n'hi ha un de comú per tots els veins d'un mateix carrer, si encara que soni extrany pero es aixi. Ja us podeu imaginar quina pudor ... Realment saber la historia de quan van ser creats es molt interessant, cada casa només per com es la porta ja podien saber si era d'un treballador normal, d'un cortesano del imperio, etc
S'ha de vigilar molt quan i vas perque hi ha bastants lladres i clar quan veuen els turistes doncs s'hi llençen ... I també molta gent que et vol vendre, com es normal a Xina, rellotges falsos, cameres de fotos, etc.

El temple de Buda !

Tal i com ahir us vaig dir, varem anar a un temple budista, un dels unics temples budistes que hi ha a Xina. Aquest diuent que no es molt gran, pero jo si que el vaig veure gran. N'hi un altre que es el Templo del Sol, que aquell es veu que si que es enorme, pero no varem poder anar-lo a veure ja que esta de rehabilitació. Has de pagar per entrar, normal. Pero la veritat es que val la pena anar-hi. Llástima també perque hi ha molta gent i no pots evedir del mon, jejeje. A dintre d'aquest temple no es pot gravar ni filmar als Budes, nomes pots fer fotos i filmar el exteriors. Realment maravellosos. Hi havia molts Budes i el últim que es deia el Buda de la Benevolencia, media 15 metros d'alt, per despres que diguin que no es gran! Hi havia bastants budistes amb les tuniques vermelles, i sobretot molta gent pregan i fent ofrendes.

Quan ells preguen, encenen inciens, i ja us podeu imaginar quina olor. Si us normalment enceneu una branqueta de incens a casa i la olor que fa, imagineu una especie de barrils tallats per la mitat plens i plens de branquetes de incens, com els que veieu a la foto. A mi que m'encanta, bufff, em sentia super bé!


Varem estar-hi força estona i despres varem anar a dinar a un Restaurant ..... Francés!!! Jejeje que extrany oi?
Doncs mira que varem menjar un entrecot que estava de mort i la veritat despres de tant menjar xinés un dinar diferent s'agraeix molt.
I, per la tarde volteta al centre comercial de rigor i cap al hotel que estavem super agotats....

La Laia Binni, cada dia millor amb nosaltres, es una maravella de nena i com ja he dit moltes i moltes vegades es guapissima. Quan arribem sera la "alegria del lugar". La veig bastant espavilada i que es fitxa amb tot el que fem i ho repeteix, crec que aixo es bó. Menja molt bé, ara aixó si, només bibes, perque no sap menjar en cullera encara, pero aviat ja en sabra, jejejeje, quan arribi i vegi el peixet tant bó que l'hi portará el papa....

Fotos de la Laia !!

La Gran Muralla Xina .... Uffff !

Buffff, quina passada!!!!!
Es una cosa impresionant!!!
Llástima que hi ha molta i molta i molta gent que ho visita i la veritat que sembla les rambles de Barcelona.

Hem estat en un lloc que es va començar a construir el segle 7 abans de Crist i es va acabar de construir el segle 16 despres de Crist!!! 23 segles construit-la i reconstruit-la!!!! Es una passada!
Jo m'imaginava que seria una mica més plana, pero res de res, ja veieu a les fotos que es ven inclinada, i els esglaons no son normals, es a dir, 1 es 2 com els de casa; i clar, quedes molt i molt cansat. La pujada encara la pots fer bé, pero la baixada es molt fortaaa, has de vigilar molt.
Nosaltres no varem pujar molt amunt, perque amb el cotxet no es pot pujar bé. Pero ja no podre dir que no hi he estat.
Ara aixo si, super comercial, ple de botiguetes, que et cridaven i cridaven per que compressis. I clar acabes comprant, pero sempre has d'acabar regatejant, si no pagues una bestiesa per una cosa que no s'ho val, es a dir, si una cosa val 100 yuans, has de regatejar fins a un 60 % , es a dir, acabar pagant uns 40 yuans, o l'altre opció es pagar un preu que tu creguis convenient, si tu creus que pagar 60 yuans per una cosa ja et sembla bé, doncs cap problema. Ah! 1o yuans = 1 euro

Doncs, res, que la varem pujar una miqueta i despres varem anar dinar a un Restaurant Xines, per 5 euros persona. Molt menjar, pero ja us podeu imaginar que no gaire bó, per 5 euros.

Despres varem tornar al hotel i varem haver de portar les nenes a fer-se fotos carnet pel visat i varem anar a un dels carrers mes comercials de Pekin. I quan vam sortir del fotograf, es va montar un pollo que no veas!!! Es que la veritat, som la atracció de Pekin, tothom ens mira com bitxos raros. I aquest moment va ser un d'aquests, clar, nosaltres sortim de la botiga i ens quedem a fora, i comencen a quedar-se xinos davant nostre mirant i tocant les nenes, pero no 4 sino 50 o més, jo estava super nerviosa, i el tema va pujar una mica de to, es creuen amb el dret de com que son nenes xines, de tocar-les, riure, parlar, etc i jo aixo no ho soporto, doncs, per que no miressin a elles, vaig començar a cantar el ASEREJE i ballar una mica, i despres vaig passar el platet, a veure, jo si que feia espectacle, elles no. Es veu que fins i tot em van fer fotos i gravar en camara i jo no ho vaig veure !!!!
Doncs aixo es va repetir per segon cop en el mateix carrer pero en una altre punta, i aqui si que vaig explotar, la Laia ara ja comença a caminar i l'hi agrada molt i molt, doncs la vaig treure del cotxet i la vaig fer caminar una miqueta, doncs el tema va ser quan una noia em diu, escolta que t'estan gravant amb la nena. Ja us podeu imaginar com em vaig possar, vaig agafar de cop a la Laia i ja n'hi m'enrecordo de lo que l'hi vaig dir, pero sort n'hi ha que la Laia encara no enten el català. El xino es va asustar una miqueta, pero el mes bó va ser que en Miquel l'hi va começar a fer fotos a ell. Jejejeje, pagat amb la mateixa moneda, tu graves doncs nosaltres també.
Se que sembla una anecdota pero la veritat quan portes tants dies iguals, que no paren de mirar-te, preguntar, tocar, ..., ja quedes fart i explotes.

Bé, ja us ho explicaré millor a la tornada jejejeje

Res, que avui dilluns hem anat a un temple budista pero les fotos dema que ara es molt tard.
Ahh si, que hem anat a una botiga de Cd's de musica, hi hem comprat 9 cd, alguns dobles i altres amb dvd inclos i ens han costat 19 euros. I no son pirates ni copies, son ben originals i no son molt antics.

El viatge a Pekin ...

Jo estava morta de por, ja sabeu que els avions no m'agraden gens. I ella s'ho va passar de maravella ..., no varem estar els tres junts en el avio ja que no se que es el que va passar pero aixo era el de menys. El seu primer viatge en avio!!! Aqui teniu unes fotos.

Adeu Guangzhou -- Hola Pekin

Doncs, si, aquest mati l'hi hem dit adeu a Guangzhou.

La Laia ja no hi tornará fins d'aqui molt de temps, i si ella vol.

El vol ha estat bé, pero al final s'ha complicat una mica.
Tres hores de vol, amb un avió no gaire gran, unes 200 persones mes o menys. Bastant estret.
Algunes nenes no han parat de plora tot el viatge i la Laia al final ja estava molt cansada i tenia ganes de baixar. A part anava mulladeta i es clar, tenia ganes que la canviessin.
Doncs al final ha fet una rabequeria molt forta, i l'hem canviada com hem pogut i quan l'avio ja havia aterrat la cosa ja havia canviat.

Pekin? Diferent a la resta de Xina! --- 14 millons de persones visquen aqui ---

Veniem un lloc, molt humit. Amb l'humitat al 90% casibé. Un cel tot el dia tapat per la contaminació que hi ha. I quan arribes a Pekin, tot es diferent. Com es veu que s'estan preparant per les olimpiades del 2008. Tot es verd i el cel es blau. Fa olor a fresc. Ve que de moment la prespectiva que teniem de Xina esta canviant, i ara comença a agradar-nos mes. Es que veniem de una ciutat bastant poble i sobretot tb una mica pobre.
Doncs Pekin de moment sembla diferent, pero ara venim de sopar i vaya showww. Estem en un hotel 5 estrelles, es diu, Beijing Plaza Hotel, es perfecte, molt i molt maco, unes habitacions que ja m'agradaria per casa, pero en el menjador, nomes una persona que enten l'angles i no gaire bé. Semblavem, una conversacion de besugos.

Ens han explicat que per les olimpiades estan fent un nou aeroport i que en 6 mesos estara fet, super rapid, pero es que hi estan treballant casibé 50.000 persones!!!! No m'extranya que acabin tant rapid!

Avui a l'aeroport de Guangzhou, ens han tornat a preguntar: Ohh, Chinesse girl?? I nosaltres: No, now Spanish girl! I la noia que ha preguntat, ha marxat corren sense dir res, nomes jejeje.

Uff, sort que nomes queda una setmana, perque nosaltres no podriem viure aqui.
Ah, una cosa, que no es paren en els passos de peatons, has de vigilar molt.
I que no fan partes quan tenen un accident, ho sabem, perque aquest mati, hem xocat i aqui no ha pasado nada.
A si, porcs, com els que mes, escupinades a terra, rots, pets, i vomitades al mig del carrer ...
També, a Guangzhou hi hem estat 6 dies i cap dia hem vist una ambulancia, quina cosa més rara, i aixo que es una ciutat de 7 millons de habitans.

Bé, dema, ens toca visita a la GRAN MURALLA CHINA, uff nomes de pensar-ho ja quedo ben cansada....

Petons a tots i dema ja posarem fotos de com la pujem.

Laia Binni, Miquel i Montse
From Beijing

Les últimes fotos desde Guanghzou

Bé, dema ja marxem cap a Pekin.
Sobre les 15.00 hores de Xina, les 9 del mati de Barcelona arribarem a Pekin, ja només ens quedara una setmana en aquest pais.

Avui ha sigut un dia de molta calor també, pero bastant menys que ahir, bé uns graus menys, suaves pero bastant menys.
Hem anat a veure un parc molt i molt maco que estava a 5 minuts de l'hotel i que tenies que pagar 8 yuans, uns 80 ct d'euro.

Despres un bon bany a la piscina de l'hotel i cap a dinar.
Guangzhou, no es una ciutat on hi hagi coses molt maques per veure, per aixo que tenim ganes de anar a Pekin.
Ahir uns del grup varen anar a veure un mercat tipic d'especies, animals, fruites, i diuent que els hi va agrada molt, que realment veus com es la gent d'aqui. Nosaltres no varem anar-hi perque no podies anar amb les nenes, tothom s'ens queda mirant i preguntan si son: Chinesse girl? i nosaltres: No, she is a spanish girl!, jejejje, es queden despres de pedra.

La veritat que es una gent molt descarada i no es talla ni un pel en dir-te les coses.

Bé, us adjuntem les últimes fotos desde Guangzhou, esperem que us agradin.

Les seves postures ....




Aiiiiiii, que tendreeeee!!!!










Un petonettttt















El meu primer palito de pa i desmontant tot el necesser, la veritat que soc molt xafarderaaa.













Caminant a quatre gates, es que a dues amb canso molt!!!!

















Aiiiii, com m'agrada que em rasquin la esquena per quedar-me dormidaaaaaaaa

Nova direcció de correu

Hola de nou a tots,

si voleu enviar-nos algun missatge ho podeu fer a la següent direcció :

laia_miquel_montse@hotmail.com

que com no podem obrir el meu correu particular, al final hem decidit crear aquesta direcció pels dies que ens queden a Xina.

Apa fins la proxima.

Laia, Miquel i Montse

Més fotografies!!

BONA TARDA A TOTSSS,

bé ja han passat un parell de dies més i cada cop queda menys per marxar cap a Pekin, que es on tenim ganes de marxar realment.
Aqui a Guanzhou fa molta i molta calor, mes o menys podem estar a uns 33-35 graus pero amb una humitat del 88-90%. Us podeu imaginar que es aixo?
Ahir dimecres varem anar a un parc, sortir del hotel, pujar al autobus, baixar del autobus i amb 2 minuts ja suavem com si haguessim corregut els 1.000 Km marxa, jejejej
Pero Pekin es diferent, es bastant mes sec i no fa tanta "xafogó".
Doncs, dema ja es l'ultim dia a Guanzhou i el dissabte ja marxem cap a Pekin a les 10 del mati.
Acabarem els ultims tramits i farem les visites de cortesia que s'han de fer i el dissabte cap a casa. !Quines ganes¡

Bé, ara unes fotos més perque veieu com esta la nostra nena, jejeje, que cada dia esta més guapa.


Aquesta dins de l'autobus. A punt de quedar-se dormida, pero no parava de moure les cames, es veu el moviment oi?


Aqui fent una bonica rialla


Jugant amb una de les "cosinetes Dong", la Julia.


Ho sento esta repetida, pero si borro haig de començar de nou. No se que l'hi passa, i com que ja m'ha passat un cop ara no vull que em torni a passar.

Ja comença a fer de les seves....


En aquesta esta jugant amb una altre de les "cosinetes Dong", amb la Lia. Superdivertit veure com s'abarallaven per les rodonetes aquestes.






Que estic guapa amb aquest gorro, me'l he possat jo soleta!!!!


Preparada per ser la fan nº1 de Fernando Alonso, jejjejjeje
















Despres de una bona dutxa un bon bibe


Un petonarrooooo


Un achuchón!!!!!!!!!!!!


Que comoda que estic!!!

Que, us agrado o no?
Aquest somriure es per vosaltres


I el papa volia que la nena dormis i al final qui es queda dormit es ell.









Doncs, res, que tot aixo es una passada, que cada dia aquest bixito ens sorpren mes i que no podem desitjar res més... que estem molt i molt contents i amb ganes de torna a casa!!!!!!!

Fins aviat.